Creo que les interesará este comentario del amigo Domènec Benet sobre los acontecimientos (manifestaciones) de estos últimos. No les traduzco. Vale la pena leer su magnífico catalán.
He tornat a escoltar a la Juliana Canet.
L’havia escoltat abans i no m’havia semblat que digués res diferent a la majoria de tòpics que molts joves estan deixant anar aquests dies quan se’ls pregunta per la raó de la dita revolta.
Segurament que ho diu més bé que altres entrevistats a platós o esporàdicament als carrers.
Després d’escoltar-la, segueixo pensant el mateix.
A tota la llista de problemes, per descomptat que quasi tots ben reals i preocupants, s’ha deixat de parlar dels que arriben en pateres, dels treballadors sense feina per culpa de la crisi provocada per la pandemia, dels petits empresaris que estan veient com han de tancar els seus negocis,…Hi pot afegir tot el que li sembli. Per desgràcia de motius per estar emprenyats n’hi ha molts i, molt em temo, que n’hi seguiran havent per molt de temps. Aquí i a la Xina Popular (que deia en Carod).
Tot això no és gaire diferent que en altres moments. Per mi, el que és diferent és el que diu en la segona part. La frustració d’una part dels joves de Catalunya per creure’s les mentides que durant 10 anys han anat escoltant per TV3, per moltes institucions polítiques i, fins i tot, per masses dels seus professors.
Pel que sembla, aquesta noia te 20 anys, en tenía 11 quan va començar el procés. Quan va començar a escoltar que «tot és possible», «tenim pressa», «la democràcia està pel damunt de les lleis», «si volem, podem», «gelat de postres cada dia»,…
Ja ho diu ben clar, ens manifestem pacíficament, anem votar, ho diem amb bones paraules,…, i, no ens fan cas. Per tant, tenim dret a cremar contenidors.
Normal que digui això, ningú li ha explicat que les societats són més complexes i que hi ha altra gent que vol coses diferents. Algunes incompatibles amb els seus desitjos, altres, radicalment contràries. Per això, les societats civilitzades i democràtiques, és donen lleis i procediments per resoldre conflictes i només respectant les lleis i els procediments es poden trobar sortides als conflictes que sempre hi ha en qualsevol societat. I, és clar, això vol dir que no n’hi ha prou amb voler una cosa, la vida és força més complicada.
Això, fa deu anys que no s’explica als joves de Catalunya. Algú s’estranya de que ara estiguin frustrats?
El pitjor de tot és que els que els han estat enredant durant tots aquests anys, segueixen fent-ho. Sense cap mala consciència i sense cap propòsit d’esmena.
Potser sí que paga la pena tornar a escoltar a la Juliana. Una noia de 20 anys, amb una bona retribució per col·laborar a Catalunya Ràdio i TV3, que viu frustrada. Pobreta.
A mi si que em sembla actual el poema de Pasolini. Crec que la Juliana el tornaria inspirar.
Domènec
24.02.2021
Hola Domenec !!! abrazo tio
se te recuerda con cariño