De l’amic Singuer Lin, 8/11/2022.
Posats a fer, o a difondre, articles més o menys acadèmics, p.e., en aquets dies m’agradaria trobar-me amb els que, tot recordant la Revolució russa de 1917, s’endinsessin en intentar esbrinar fins a quin punt allò va ser, de debò, una revolució, malgrat el posterior estalinisme y l’esclerosi de la corrupció burocràtica (que són molts “malgrats”, ja ho sabem…).
Quan hom considera els “naturals” mals socials del zarisme fins el 1917, i el que, d’ençà la instauració de la URSS, significaren els profunds canvis -en unos decenis, per a milions de ciutadans soviètics- en aspectes tan socials i humans com la vivenda, l’educació, i la sanitat; quan hom considera això, dic, és que allà va passar alguna cosa d’enorme importància. Malgrat els molts “malgrats”, i la bestiesa de la II GM inclosa..
No puc, al respecte, oblidar un senzil diàleg de la película de J. L. Guerín, “En construcción”. Diàleg que s’ esdevé en el marc d’unes obres en el Raval de Barcelona -en una tarde de Nochebuena-, entre un paleta “moro”, comunista i agnòstic, i un jove que l’escolta: aquell li fa una bella i emotiva analogia entre el naixement del messies Jesús del cristià que l’escolta i la Revolució russa de 1917…De nudo en la garganta, Salva…
Singuer Lin
08.11.2022
