17 de marzo de 2023.
150è aniversari de la proclamació de la I República.
Inauguració del Faristol [atril] de Memòria als Fets de Sarrià de gener de 1874.
Sitio: Plaza de Sarrià de Barcelona.
Organiza: Regidoria de Memòria. Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Ajuntament de Barcelona.
Palabras: Jordi Rabassa, Regidor de Memòria Democràtica
Jesús Mestre, historiador
Carlos Vallejo, Expressos polítics.
Joaquín Soler, Taula de Memòria
Albert Batlle, Regidor de Prevenció i Seguretat
Intervenció de Joaquín Soler :
Bon dia a tots, és per a mi un honor participar en aquet Acta d’inauguració del memorial commemoratiu a l’1a República Espanyola. Vull agrair a la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament, parlaré en nom de la Taula de Memòria Democràtica del Districte espai que impulsa la Regidoria.
El republicanisme és un moviment polític i cultural que des del segle XVIII aspira a resoldre l’exclusió política i social del poble i integrar-lo en un sistema de govern democràtic, la creació de ciutadans iguals en drets civils i polítics.
El segle XIX comença i acaba amb les armes a les mans: la guerra d’independència, les tres guerres carlistes, la invasió dels cent mil fills de San Luis, les diferents guerres d’ultramar i d’Àfrica. Comença amb l’orgull de tindre un bast imperi colonial a Amèrica, des de California a Cabo de Hornos, i acaba amb la crisis nacional per la pèrdua dels últims territoris d’ultramar: Cuba, Puerto Rico i Filipines.
Però també hem tingut alguns moments de llum, moments estel·lars com deia Stefen Zweig: les Corts de Cadis amb l’aprovació de la Constitució, la Revolució de la Gloriosa amb els diferents governs liberals i la proclamació de l’1a República federal.
Fa 150 anys els dies 10, 11 i 12 de febrer de 1873, es reuneixen a les Cortes, el Congres i el Senat en sessió conjunta constituint la Asamblea Nacional. Després de moltes discussions, proclames, manifestos, torns de paraules, a proposta de Francisco Pi y Margall s’aprova per votació d’una gran majoria la República com forma de govern.
Castelar intervé: “Señores, con Fernando VII murió la monarquía tradicional; con la fuga de Isabel II, la monarquía parlamentaria; con la renuncia de don Amadeo de Saboya, la monarquía democrática; nadie trae la Republica, la traen todas las circunstancias, la trae una conjuración de la sociedad, de la naturaleza y de la Historia. Señores, saludémosla como el sol que se levanta por su propia fuerza en el cielo de nuestra Patria”.
La Republicà arriba com una alternativa de circumstancies per mantindré la continuïtat democràtica. La situació econòmica era greu pel gran dèficit. Els governs europeus tenien règims monarquies mols conservadors, amb gran hostilitat pel record de la Commune de Paris. L’estabilitat política fou complicada, els republicans governaran amb els monàrquics del partit radical. El primer govern al presideix Estanislau Figueres, amb els republicans Emilio Castelar, Francisco Pi y Margall y Nicolas Salmerón, els quatre que dirigiran la República.
De todas las historias de la Historia
la mas triste sin duda es la de España
porque termina mal. Como si el hombre,
harto ya de luchar con sus demonios,
decidiese encargarles el gobierno
y la administración de su pobreza
Jaime Gil de Biedma
Hereta dos conflictes armats, la 3a guerra Carlista al Nord, Catalunya i Llevant; la guerra dels deu anys a Cuba. Els govern republicans no tindran estabilitat política: quatre presidents del poder executiu i nou governs en vint-i tres mesos. Això va dificultar aprovar i implementar les reformes plantejades. Encara així es van aprovar lleis i reformes importants, entre altres: la desamortització de les terres amb la redempció de foros; la prohibició del treball infantil fins els 10 anys i l’abolició de l’esclavitud a l’illa de Puerto Rico.
Era difícil gestionar les aspiracions populars i fer realitat les lleis aprovades al parlament, amb els republicans dividits entre “intransigentes” i “benévolos”. Els malestars es van manifestar en protestes, insurreccions i revoltes cantonalistes a Andalusià i Llevant. Els successos omplien les pagines de la premsa i tenien distret al govern, als polítics i als ciutadans. Pi es passava el dia amunt i avall al telègraf, sufocant pronunciaments i donant ordres als governadors a reu de l’estat. Aquestes revoltes creant un moviment en contra de les reformes, promogut pels traficants d’esclaus, els monàrquics i els grans propietaris agrícoles, que van unir les seves forces contra la República.
Pi y Margall recorda: “Por cada hombre leal, he encontrado cien traidores; por cada hombre agradecido, he encontrado cien ingratos; por cada hombre desinteresado y patriota, cientos que no buscaban en la política sino la satisfacción de sus apetitos. Volvía los ojos a mi partido y no veía sino dudas, vacilaciones, desconfianzas; los volvía a los partidos enemigos y no los hallaba dispuestos mas que al ultraje y la calumnia.”
El fracàs en resoldre les reivindicacions populars, la despesa militar en les dues guerres, les revoltes cantonalistes van consumir els esforços dels governs. Van concentrar l’esforç bèl·lic en reprimir als cantonalistes, deixant la defensa de la República en mans dels “espadones” hostils al govern. Hages sigut millor concentrar els esforços en combatre als carlistes i pactar amb els cantonalistes. Sufocades les revoltes els governs es van succeir, fins el cop d’estat sufragat pels monàrquics de Canovas del Castillo. El general Pavia assalta el Congres expulsats els diputats, instaurant la dictadura del general Serrano i el fi de la República Federal.
Somos
como esos viejos árboles
batidos por el viento
que azota desde el mar.
José Antonio Labordeta
Republicans ahir, republicans avui i republicans sempre! Salut i República!
¡Viva la Primera República Española!
Joaquín Soler
Taula de Memòria Democràtica Districte de Sarrià-Sant Gervasi
