El admirable coraje de una farmacéutica barcelonesa.
El silenci còmplice de la indústria farmacèutica davant el genocidi a Palestina.
Sóc farmacèutica. Com molts dels meus col·legues de professió, el passat 25 de març vaig assistir a Infarma, la Fira Europea de Farmàcia que se celebra cada dos anys a la ciutat comtal. Es tracta d’una trobada de tres dies entre professionals del sector, on es presenten novetats i tendències del món farmacèutic.
Després d’acreditar-me a la Fira de Barcelona, hi vaig arribar cap a les 10:30 h. Just a l’entrada, em vaig trobar amb un grup de persones que protestaven per la participació de la multinacional líder en genèrics Teva. Aquest grup, vinculat a la campanya de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) a Israel, denunciava que Teva monopolitza el mercat en el Territori Palestí Ocupat, venent els seus medicaments a la població palestina a un preu superior al de mercat. Durant la pandèmia, segons informaven, la seva subsidiària va proporcionar vacunes contra la COVID exclusivament als colons assentats il·legalment en terres palestines, però no a la població palestina que viu en aquestes mateixes zones. A més, assenyalen que Teva aporta milions en ingressos fiscals al règim israelià, que —com sabem— finança la maquinària de guerra que sosté el genocidi a Gaza.
A banda de farmacèutica, intento mantenir un esperit crític. Crec fermament que, com a persones, tenim la responsabilitat d’assumir les conseqüències de les nostres accions i decisions, també en l’àmbit professional. Per això procuro informar-me sobre l’impacte real que tenen les meves compres, les meves col·laboracions i les empreses amb les quals treballo. Per això, em vaig apropar als membres de la campanya BDS per informar-me, expressar-los el meu suport i vaig recollir alguns fulletons de denúncia. Un cop a dins del recinte firal, vaig començar a repartir-los entre els assistents. No havien passat ni cinc minuts quan un membre de seguretat se’m va acostar i em va demanar que l’acompanyés. Li vaig preguntar per quin motiu, i em va respondre que estava cometent una acció no permesa i que, si no el seguia, avisaria la policia. Li vaig explicar que era farmacèutica acreditada i que no podia expulsar-me. Poc després, va aparèixer una altra persona —una senyora una mica més amable— i em va demanar que l’acompanyés per verificar la meva acreditació. Hi vaig accedir. Un cop comprovat el meu registre, em van informar que havia d’esperar que arribés el director d’Infarma per decidir si em podia quedar o si m’expulsaven.
Quan finalment va arribar —un senyor que no vaig tenir el gust de conèixer ni com a representant del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona— va argumentar que no estava permès repartir informació aliena a l’activitat comercial de la fira, i que per tant, em retiraven l’acreditació.
Com a professional de la salut i com a compradora de medicaments, considero que és rellevant —per a mi i per a molts altres col·legues— conèixer les empreses que vulneren els drets humans. Les empreses no són neutres: la seva activitat pot derivar en finançament d’agressions, danys i fins i tot de crims de guerra. Algunes col·laboren, activament o passivament, en la perpetuació de genocidis com el que està perpetrant Israel a Palestina.
La Fira de Barcelona, com a ens públic, hauria de vetllar, en primer lloc, perquè no participin en les seves activitats corporacions que vulneren els drets humans. I, si no fa aquesta tasca de filtratge, com a mínim hauria de permetre que la societat civil organitzada pugui informar lliurement. En lloc d’això, tracta a les defensores de drets humans com si fossin delinqüents.
La pensadora jueva Hannah Arendt —que va haver-se d’exiliar a causa de l’extermini nazi— va dir que «el pare de família és el gran criminal del segle XX», en el sentit que són les persones que, sense esperit crític, participen en l’engranatge del sistema, les que reprodueixen les seves lògiques injustes. Un sistema que avui veiem clarament que és criminal per a moltes persones.
Per això, voldria adreçar un missatge a tots els meus col·legues del sector de la salut: no podem quedar-nos de braços plegats. Ens hem de revoltar contra aquesta manca d’esperit crític i democràtic dins del nostre sector. No podem resignar-nos a que el capital passi per davant de les vides humanes, sobre tot en un àmbit que es diu defensor de la salut. No mirar cap a una altra banda davant les vulneracions de drets humans no és una opció: és un deure ètic. I més encara quan formem part d’un sector com el de la salut, que hauria de posar la vida i la dignitat de les persones al centre.
Aprofito aquest escrit per informar sobre les activitats de Teva:
-
Monopoli de Teva en el mercat dels Territoris Palestins Ocupats (TPO): Segons l’organització Who Profits, Teva es beneficia de la situació de dependència econòmica creada per l’ocupació israeliana, que limita el desenvolupament de la indústria farmacèutica palestina i facilita l’accés de Teva al mercat palestí.
-
Subministrament de vacunes contra la COVID-19 als colons israelians però no a la població palestina: Durant la campanya de vacunació contra la COVID-19, Israel va excloure inicialment la població palestina dels TPO, mentre vacunava els ciutadans israelians, inclosos els colons. Amnistia Internacional va denunciar aquesta discriminació institucionalitzada.
-
Pagament d’impostos per part de Teva al govern israelià: El 2013, Teva va acordar pagar 2.000 milions de shekels (aproximadament 565 milions de dòlars) en impostos al govern israelià, corresponents a beneficis acumulats des del 2005.
