Amigues i amics,
Per si és del vostre interès, aquests darrers dies s’ha començat a distribuir el meu darrer treball titulat: Fernand-Joseph Sautès. Periodisme i extrema dreta entre la França col·laboracionista de Pétain i l’Espanya de Franco.
Es tracta d’una biografia del periodista francès Sautès, de 829 pàgines, que conté una polièdrica investigació que he dut a terme els darrers set anys (2016-2023) a través d’arxius policials, militars, diplomàtics i civils de cinc països: França, Espanya, Suïssa, Bèlgica i Argentina.
Però, qui era Sautès? Aquest és el resum que se’n fa a la solapa del llibre:
Fernand-Joseph Sautès (Tuïr, 1898-Perpinyà, 1974) fou un periodista d’extrema-dreta que, resseguint la seva vida, els seus centenars d’articles i les seves relacions polítiques, ens mostra les connexions entre el col·laboracionisme francès i el primer franquisme. Deixeble de Charles Maurras i Jacques Bainville, Sautès estigué fortament vinculat a l’organització política Action Française, de la qual n’arribà a ser Commissaire i membre destacat de la lliga dels Camelots du Roi. El seu ideari nacionalista, antirepublicà, antiparlamentari, anticomunista i antisemita feu que durant el període col·laboracionista de Vichy (1940-1944), s’arrenglerés amb Pétain i els ocupants nazis. Sautès milità llavors al Parti Populaire Français de Doriot i a la Milice Française de Darnand, un grup paramilitar d’acció directe contra els resistents, maquisards i gaullistes. Els anys 1943 i 1944 Sautès fou agent al servei de la Gestapo de Perpinyà i responsable al Rosselló de la xarxa d’informació del ministre Philippe Henriot, de qui era amic personal. Com a periodista, Sautès publicà en nombrosos diaris: Le Roussillon, L’Action Française, L’Éclair de Montpellier, Je suis partout, Diario de Barcelona, La Vanguardia Española o Aspects de la France, entre d’altres. Amb l’alliberament de França l’agost de 1944, Sautès i la seva família van fugir a Barcelona i, sempre protegit pel franquisme, visqué a la ciutat entre 1944 i 1974. El 13 de juliol de 1945 Sautès fou condemnat a mort en rebel·lia per la Cour de Perpinyà, judici que fou revisat el juny de 1952 a Bordeus.
Les primeres llibreries on el trobareu és a «La Memòria» (plaça Vila de Gràcia, 19, Barcelona) i «Jaimes» (València, 318, Barcelona). En els propers dies també el trobareu a la «Llibreria Grau» (Sant Antoni, 1, Moià) i a la «Llibreria Catalana» (7, place Jean Payra, Perpinyà). Posteriorment, també serà distribuït a d’altres llibreries especialitzades en història i biografies.
Us agrairia que reenviessiu aquest correu a aquelles persones que cregueu que li pugui interessar aquest estudi.
Mil gràcies.
xavier juncosa
