Crítica, 3/4/2023. Documents del segle XIX elaborats per la marina britànica detallen la implicació del rebesavi d’Artur Mas en el tràfic il·legal de persones esclavitzades a les costes africanes.
L’emissió del documental Negrers a TV3 i la publicació posterior a CRÍTIC d’un article de la diputada de la CUP Basha Change sobre l’esclavisme han desfermat un debat en l’opinió pública sobre el paper de Catalunya en el tràfic d’esclaus durant el segle XIX. No és el primer cop que passa: la retirada per part de l’Ajuntament de Barcelona de l’estàtua de l’empresari (i negrer) Antonio López ja va generar una forta polèmica l’any 2018. Ara, el debat ha arribat fins i tot a les pàgines de The Guardian, que ha dedicat un article a parlar del documental i de les reaccions crítiques que va provocar a les xarxes socials, en especial en alguns espais del sobiranisme.
El paper de Catalunya en el tràfic de persones esclavitzades, i en especial el rol que hi va tenir la seva classe dirigent i empresarial, continua sent un tema tabú, igual que passa a l’Estat espanyol. El 2007, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va declarar el 27 de març Dia Internacional de Record de les Víctimes de l’Esclavitud, però la data va passar, com cada any, totalment desapercebuda en l’àmbit institucional a Madrid i a Barcelona. Segons la recerca historiogràfica, però, es calcula que entre el 1817 i el 1867 els catalans van estar involucrats en el transport de 700.000 esclaus des de les costes de l’oest d’Àfrica fins al Carib…
https://www.elcritic.cat/investigacio/qui-son-els-descendents-dels-esclavistes-cata
